|
 El sector de Sant Sebastià comprèn una gran diversitat d’ambients: l’ambient marí, les comunitats de penya-segats, la vegetació de ribera a la zona de
cala Pedrosa i riera del mas Batllia, i zones boscoses litorals. Això implica una diversitat faunística i florística associada a unes característiques formacions geològiques estratificades fàcilment visualitzables des del camí de ronda a l’alçada de Cala Pedrosa.
La franja litoral de la Muntanya de Sant Sebastià està inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN, aprovat al 1992), i
confronta pel nord amb tot l’espai PEIN del puig Gruí i cala Pedrosa. D’altra banda les comunitats de penya-segats de Sant Sebastià estan catalogats dins la directiva europea d’hàbits d’interès, a causa de la seva singularitat faunística i florística.
La muntanya de Sant Sebastià s’alça sobre substrat silici propi del
massís Muntanyes de Begur. Tot i això, les condicions de termofília pròpies del litoral han substituït el sotabosc. Dins el triangle geogràfic Sant Sebastià-cala
Pedrosa-mas Mascort s’estén la pineda de pi blanc (pinus halepensis), amb
aquest sotabosc d’espècies termòfiles com el garric
(quercus coccifera), llistó (brachypodium retusum), llentiscle (pistacia lentiscus) o romaní (rosmarinus officinalis). Hi trobem també una presència important d’espècies
al.lòctones com el vernís del Japó (ailanthus altissima), figuera de moro (opuntia maxima) o l’atzavara
(agave americana).
La pineda de pi blanc arriba pràcticament a ran d’aigua, on contacta amb la vegetació de penya-segats. Són característiques les comunitats de pastanaga marina (daucus gingidium) i fonoll marí (chritmo-limonion) a la costa, comunitats que toleren la sal i la radiació solar, adaptades a substrats rocosos. Aquests penya-segats tan propis del litoral palafrugellenc, són considerats hàbitats terrestres d’interès comunitari en el marc de la directiva d’hàbitats europea, i espècies endèmiques mediterrànies. Els penya-segats del turó constitueixen el
refugi per a algunes espècies de flora i fauna mediterrànies endèmiques, de distribució rara a Catalunya. S’hi identifiquen espècies florístiques singulars com la viola arborescent
(viola arborescens), el plantatge subulat (plantago subulata subulata), la
lleteressa arborescent (euphorbia
dendroides), taxons propis de roques calcàries que s’han desenvolupat per les condicions de termofília, i
altres espècies de roca poc abundants com limonium minutum i
limonium virgatum.
Segons el cens d’alguers o praderies de posidònia del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, la comunitat de posidònia (posidonion oceanicae) és present entre el
cap de Sant Sebastià i el cap Roig i enfront de cala Pedrosa. Aquestes praderies són freqüentades per organismes epífits, estrelles de mar (equinoderms), cavallets de mar (hippocampus sp), agulletes de mar (syngnathus sp), botifarres (equinoderms) i
garoines (paracentrotus lividus), espècie que a
causa de la seva fragilitat, se n’ha regulat la pesca (Ordre 153/2002 de 6 de maig). Els hàbitats de posidònia estan catalogats com a interès prioritari segons la directiva d’hàbitats europea.
Des del
cap de Sant Sebastià a uns 500 metres cap al sud de la línea de costa, s’aixequen els Ullastres, unes formacions geològiques submergides entre 8 i 54 metres. En les seves grans parets verticals, recobertes de gorgònies vermelles (paramunicea clavata) i grogues (eunicella cavolinii) s’aixopluguen nombrosos nudibranquis, gran varietat de peixos com sards (diplodus sargus), morrudes (diplodus puntazzo), congres (conger conger), escórpores (escorpènids), serrans (serranus
cabrilla) i julivies (coris julis). De tant en tant es pot observar algun nero (epinephelus marginatus) i també és present el preuat corall vermell
(corallium rubrum).
 
A nivell de fauna, les pinedes són sovintejades pel gripau corredor
(bufo calamita), la granoteta de punts (pelodytes punctatus) i els rèptils serp de ferradura (coluber hippocrepsis), serp verda (malpolon monspessulanus) i serp blanca (elaphe scalaris). S’ha citat algun exemplar de tortuga mediterrània
(testudo hermanni), però es desconeix del cert si es tracta d’individus salvatges o semidomèstics. Els ocells habituals d’aquestes pinedes litorals són l’esparver vulgar (accipiter nisus), el tudó
(columba palumbus), les tórtores (streptopelia turtur),
les garses
(pica pica), els gaigs (garrulus glandarius),
la tallareta vulgar (sylvia communis) i de casquet (sylvia atricapilla),
el papamosques gris
(muscicapa striata), el trencapinyes (loxia curvirostra) i la bosqueta vulgar (hippolais polyglotta). Es destaca la presència de l’esquirol (sciurus vulgaris) en bona part d’aquestes pinedes, així com altres mamífers com la fagina
(martes foina), el senglar (sus scrofa) i la guilla (vulpes vulpes). A veure si hi ha sort i en veieu
algun!
Els penya-segats presenten unes condicions climàtiques dures per a la vida vegetal i animal. Malgrat això hi ha espècies adaptades o que hi troben refugi. Diferents tipus de sargantanes colonitzen aquests indrets: la sargantana ibèrica (podarcis hispanica), el sargantaner gros (psammodromus algirus), el sargantaner petit (psammodromus hispanicus) i la reintroduïda sargantana de les Pituïsses. Comparteixen hàbitat amb algun llangardaix ocel.lat (lacerta lepida) i amb la serp llisa meridional pròpia de terrenys pedregosos. Dins
l'ornitofauna hi destaquem els principals elements. Els penya-segats serveixen de refugi per
a aus nidificants com el falziot pàl.lid (arpus pellidus), el ballester (apus melba), el requerol (ptyonoprogne rupestris) i la merla blava (monticola solitarius). També s’ha localitzat un niu de corb marí emplomallat (phalacrocorax aristotelis), essent molt poques les parelles nidificants a nivell de Catalunya.
|
