|
© Jaume Noguer
 La torre de guaita de Sant Sebastià és l’edifici més antic de la muntanya i del terme de Palafrugell. Es va construir en el segle XV per tal de vigilar el mar i avisar en cas de perill amb el so de la campana i fent foc de nits o fum de
dies.
La inseguretat a la costa tenia en aquella
època per protagonistes els pirates i corsaris; els seus atacs eren una greu amenaça. La vila de Palafrugell estava emmurallada i els masos s’anaven fortificant amb torres de defensa. Tancant-se a les torres la gent escapava de violències i d’assassinats, o de que se’ls emportessin captius per després demanar-ne rescat. Perquè les fortificacions fossin efectives s’havia de rebre
al més aviat possible l’avís que s’acostaven problemes; per això es va construir una torre de guaita a primera línia, dalt del penya-segat, a 165
m sobre el nivell del mar en un lloc estratègic des d’on es veu la costa entre Platja d’Aro, Torroella de Montgrí i Mont-ras. El lloc ja rebia d’antic el nom de “Sa Guarda”, i és possible que anteriorment hi existís alguna construcció més senzilla amb la mateixa
finalitat.
A més del perill de corsaris i pirates, a la Catalunya del segle XV es vivia entre guerres i conflictes interns que provocaven greus problemes en l’economia del moment i, com a conseqüència, es patien les temudes epidèmies, que mantenien el país en una constant crisi demogràfica. És per això que a l’interior de la torre, a la planta baixa, es va dedicar una capella a Sant Sebastià, el sant cavaller protector de les invasions, epidèmies i mals contagiosos. La planta de la torre és rectangular però acaba en semicercle a llevant, el lloc on hi havia l’altar. La funció de guarda de la muntanya era així doble: avisar dels perills i vetllar per la salut dels
devots.
La torre es degué construir gràcies en bona part a les almoines de la gent de Palafrugell i de
las rodalias. Per ajudar al manteniment de l’ermità se li va concedir l’exempció de satisfer qualsevol dret i l’autorització per treballar quatre vessanes al voltant de la torre; aquesta terra ha estat cultivada prou temps com perquè n’hi hagi un testimoni
fotogràfic.
La darrera restauració de la
torre es va portar a terme durant 1994 i 1995; des de llavors s’ha pogut visitar en ocasions puntuals. L’estiu de 2002 s’ha obert per primera vegada al públic de manera continuada, oferint a més l’exposició sobre la xarxa defensiva de torres de Palafrugell i Mont-ras; la visita permet recórrer els espais interiors de la torre, conèixer les característiques d’aquests edificis i de la defensa de la costa cinc-cents anys enrera i, finalment, gaudir des del terrat d’una panoràmica única oberta a la terra i el mar.
|
