|
 El far va ser el darrer dels edificis que es varen construir a la muntanya anomenada des de temps immemorials Sa Guarda. És possible que una de les tasques dels ermitans fos l’encesa i la vigilància d’un foc, i per tant que la guia de pescadors i mariners fos una de les funcions tradicionals de vigilància i protecció que es portaven a terme en aquest
lloc.
La inscripció a la façana del far “Faro de S. Sebastian. Reinando doña Isabel Segunda. Inaugurado en 1857”, ens situa en plena revolució liberal. El
Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes de 1851 volia respondre amb 105 llums a les necessitats creades pel creixement del trànsit naval durant el segle XIX, i havia previst la construcció d’un far de primer ordre a Sant Sebastià o a les Illes Formigues. El Ministerio de Fomento va encarregar als enginyers de camins, canals i ports del districte de Barcelona l’elaboració del projecte. El primer enginyer que hi va treballar va ser Víctor Martí; el 29 de desembre de 1854 proposava construir el far a Sant Sebastià, tant per conveniències del servei marítim com per qüestions econòmiques. Jose
M. Faquineto elaboraria el projecte definitiu, aprovat en una Reial Ordre datada a Madrid el 9 de juny de 1855. El contractista José Auxich y Casals, de Sarrià (Barcelona), es va adjudicar la subhasta, i el mateix Faquineto va ser qui va fer el seguiment de les obres, començades l’octubre de 1855. L’aparell lumínic del far seria de la casa Sautter de París.
En principi el servei del far de Sant Sebastià exigia tres faroners, els quals s’ocupaven del manteniment dels equipaments i de registrar totes les incidències (controls del funcionament del far, de consum d’energia, de despeses, d’altes i baixes de material, d’estats de la mar, d’observacions meteorològiques...), a més d’atendre les visites sempre que el servei ho permetés. Totes aquestes tasques han quedat reflectides en la documentació, avui conservada a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, fins arribar al final del segle XX: les modernitzacions tècniques i l’automatització han anat reduint el personal necessari, i l’últim faroner de Sant Sebastià en va marxar l’1 d’agost de 1999.
Amb l’inici de l’any 2000, l’Autoritat Portuària de Barcelona va anunciar que es podia destinar bona part de l’espai dels fars a altres usos compatibles amb la seva funció. Es seguia així el camí iniciat per bona part dels fars europeus, transformats avui en centres culturals i lúdics vinculats amb el mar, del qual sempre ofereixen espectaculars vistes panoràmiques. El 18 de maig de 2000 es va signar un protocol de col.laboració entre l’Ajuntament de Palafrugell i l’APB, en el qual es preveu mantenir el far com a senyal d’ajuda als navegants, dedicant part de instal.lacions a altres usos vinculats al front marítim, la conservació de la natura, la història i la cultura en general. Aquest és un pas previ a la signatura d’un conveni que concreti els drets i
les obligacions respectius de l’Ajuntament i l’APB i els usos concrets a què es destinarà el far de Sant Sebastià.
L’Ajuntament ha redactat ja la proposta L’ús públic del far de Sant Sebastià de la Guarda i està preparant un projecte de les reformes que cal efectuar a la finca.
S’ha iniciat així un procés que s’integra en altres iniciatives, coincidents totes en l’objectiu final: que en el segle XXI la muntanya de Sant Sebastià continuï complint les funcions tradicionals d’avís, de culte, de trobada i d’acolliment, i que ho faci plenament adaptada als nous
temps.
|
