|
 El Santuari de Sant Sebastià es va construir en el segle XVIII, en un moment de creixement econòmic i demogràfic, substituint la primitiva capella a la planta baixa de la torre, i és una notable mostra de l’arquitectura popular barroca.
 
L’ermita, amb la capçalera a orient i la façana a occident, té uns 20’5 metres de llargària i 7 d’amplada. Als murs laterals s’obren quatre espais d’uns
2m de profunditat que corresponen a les quatre antigues capelles. Al sector occidental hi ha el cor, sostingut per un arc rebaixat i s’hi accedeix per una escala de cargol al mur de migdia. El mur de ponent s’obre a l’exterior per un ampli portal flanquejat per dues finestretes i coronat per l’obertura del rosetó. El 1719 s’hi instal.là el retaule esculpit per Josep Pol, presidit per la petita imatge de Sant Sebastià, vestit de militar borbònic. A més hi havia altres altars, retaules i imatges de sants, i un munt d’exvots, entre els quals destacava una costella de
balena, tal com consta en els documents conservats i els testimonis fotogràfics, ja que el juliol de 1936 l’ermita va ser desmantellada. Actualment s’hi conserven dos exvots (dos vaixells de fusta) i cinc quadres que s’hi havien instal.lat entre1769 i 1771 i que han sigut restaurats recentment: el de la Sagrada Família amb Sant Joaquim i Santa Anna, atribuït a Francesc Tramulles i Roig, donat pel Prior de Santa Anna de Barcelona, i els del cirurgià Carles Grassot (Sant Sebastià visitant els cristians empresonats, Sant Sebastià refusant les insinuacions de l’emperador, Assagetament de Sant Sebastià i Sant Sebastià bastonejat). De les diferents reformes portades a terme a l’ermita cal destacar les dels anys seixanta, dirigides per l’arquitecte Pericot; també d’aquesta època són l’actual altar (tallat per Ramon Casellas), la creu, els canelobres i la reixa (forjats per Joan Gich), la imatge de Sant Sebastià (obra de Domènec Fita), la campana (dels tallers Barberí) i el vitrall emplomat al rosetó de la façana occidental (dels tallers Granell).
L’hostatgeria és una gran edificació rectangular, de dues plantes, amb llargues façanes, obertures amb marc de pedra i una àmplia terrassa de cara al mar que té la funció de mirador. Les darreres reformes han estat les prèvies a la inauguració de l’actual Hotel-Restaurant El Far, el juny de 1999. Cal destacar, entre l’ermita i l’hostatgeria, el pati interior que distribueix els accessos: damunt el portal, les rajoles de ceràmica valenciana del segle XVIII amb la imatge de Sant Sebastià assagetat, l’àmplia volta de maó a l’entrada, la doble escala de pedra d’accés a nivells superiors, i altres elements d’arquitectura popular.
Hi ha a més altres elements religiosos a l’entorn del Santuari. A la plaça de la hostatgeria hi ha una creu de terme forjada pels tallers Gich; està documentada una creu en aquest espai des del segle XVIII. Baixant per una escala exterior de 60 graons, sota de la terrassa de l’hostatgeria, hi ha la Cova de la Divina Pastora, una cripta rupestre dedicada a la devoció propagada pels caputxins durant el segle XVIII; la imatge actual data de 1951. Abans d’arribar a la capelleta hi ha una imatge del cavaller sant Jordi, patró de Catalunya, instal.lada recentment. I finalment, al sector septentrional de l’ermita, entre el Salt de Romaboira i les excavacions del poblat ibèric, hi ha una capella (probablement del segle XIX) on s’hi venera la imatge de Sant Baldiri de Nimes i on s’hi demanen desitjos tirant-hi monedes.
|
