|
 L’1 d’octubre de 1857 s’inaugurava el far de Sant Sebastià amb tota solemnitat. Prèviament s’havia enllestit el camí, l’edifici amb les dependències previstes per al servei del far, les habitacions necessàries per residir-hi tres faroners i per atendre les visites periòdiques de l’enginyer, i fins i tot una quadra
per al cavall de l’enginyer.
Els costos finals van ser de 463.939’20 rals. Abans de començar a funcionar s’havia donat a conèixer un Aviso a los navegantes (7-7-1857) per tal que es pogués identificar. Aquestes eren les seves característiques:
-
El aparato es giratorio de primer orden, cuya luz se eclipsa de minuto en minuto.
-
Latitud 41º 53’30’’ N
-
Longitud 9º 24’38’’ E. Del Observatorio de Marina de San Fernando.
-
Alcance aproximado, 22 millas
-
Elevación 167’13 m (599’9
pies)
 
Era per tant el far de més abast de la costa catalana. La font de llum era una làmpada amb cinc metxes que utilitzava l’oli d’oliva com a combustible. El sistema de rotació de les lents funcionava gràcies a un mecanisme de
rellotgeria.
L’edifici s’estructura en diferents cossos d’una sola planta que creen un conjunt rectangular amb un espai central, en el qual hi ha la torre de senyals. Aquesta estructura inicial s’ha mantingut, tot i que aviat varen començar les reformes; les primeres varen ser el cobriment del pati interior (1857), i el tancament de les instal.lacions amb una reixa de ferro (1860). Posteriorment s’anirien adaptant les instal.lacions a les necessitats del personal al servei del far i els equipaments s’actualitzarien en els aspectes tècnics (canvis en les làmpades, l’òptica, el sistema de rotació, el combustible utilitzat...). Les reformes més importants es varen portar a terme d’abril de 1963 a juliol de 1966: es va desmuntar l’antiga torre i es va construir l’actual,
instal.lant una llanterna aeromarítima; mentre varen durar les obres un aparell universal emetia un senyal d’avís. L’11 de desembre de 1970 s’afegia un radiofar, el qual començava a
llançar a l’aire les lletres SN en codi morse. El seu funcionament
és continu, i facilita la situació als vaixells que naveguen fora de l’abast del far o en dies de poca visibilitat. Aquest radiofar forma triangle amb els de Maó i de Llobregat. I finalment el setembre del 2000 s’han iniciat les proves d’un nou equipament DGPS, el qual permetrà una localització exacta dels usuaris que disposin de l’adequat receptor.
Després dels canvis efectuats, les característiques actuals que permeten identificar el far de Sant Sebastià són:
-
Latitud 41º 53’ 70’’, longitud 3º 12’ 10’’ (d’acord amb el meridià de Greenwich).
-
Elevació 167’13 m.
-
Altura sobre el terreny 12 m.
-
Torre blanca sobre edifici blanc amb teulat vermell.
-
Llum blanca, esclats de llum de 0’3”, ocultació de 4’7” i abast de 32 milles (aproximadament 50 km).
-
Lletres SN en codi morse.
-
Número Registre de fars i senyals de boira 31250 E0470.
Continua essent el far que té un pla focal més alt i el més potent de tot el litoral català. Hi ha hagut, però, un canvi important fruit de les modernitzacions tècniques i la progressiva automatització: s’ha anat reduint el personal necessari per al funcionament del far; aquest és un procés que han experimentat els fars a
tot Europa. L’últim faroner de Sant Sebastià va marxar l’1 d’agost de 1999. Actualment un mateix equip de tècnics en senyals marítims de l’Autoritat Portuària de Barcelona s’ocupa dels fars des de la frontera amb França fins a Tarragona. El funcionament dels fars és automàtic, i tots disposen de sistemes de reserva; el control s’efectua en temps real des del port de Barcelona gràcies a un sistema de supervisió remota de senyals marítims.
|
