|
 Les últimes campanyes arqueològiques han permès conèixer molts aspectes de la vida al poblat de Sant Sebastià de la Guarda. El tipus de construcció que es fa servir consisteix en cases de planta rectangular dividides en dues estances de dimensions diferents. Els habitatges són fets amb un sòcol de pedra i un alçat elaborat amb tova. Per a la seva construcció hi ha una tendència a aprofitar la roca natural per assentar el sòcol. Quan això últim no era possible encaixaven els murs fonamentant-los al terra. Aquest tipus d´habitatge és una característica de l´hàbitat indígena de l´est i del nord-est de la península ibèrica. Així, el seu urbanisme sembla seguir el model de la majoria de poblats enlairats, amb dues fileres de cases a banda i banda del poblat amb la separació d´un carrer central.
 
Un altre element important és el conjunt de sitges, que eren forats excavats a la roca que funcionaven com a magatzem de cereal. Al poblat de Sant Sebastià tenim documentades un total de vint-i-quatre. Així, aquestes estructures ens indica el conreu de cereals com una de les activitats econòmiques principals. Les sitges es fan servir al poblat de Sant Sebastià en períodes que
abasten des del segle IV aC. fins a finals del s. II aC. Cal destacar que en els últims anys s´han excavat sitges de més de quatre metres de profunditat. Aquestes dimensions són inusuals al nord-est català, fet que
dóna una personalitat pròpia al poblat de Sant Sebastià.
El material ceràmic recuperat en aquestes campanyes és molt abundant: gots, plats, olles, àmfores, etc. Tenim exemples de ceràmica importada i la que es fabrica al mateix poblat. També s´han recuperat objectes que ens informen de la vida quotidiana dels habitants del poblat. Així hem constatat l´activitat tèxtil amb la presència de fussaioles, agulles de cosir i altres utensilis per teixir. S´han descobert hams destinats a la pesca, recipients destinats al culte, sivelles de bronze
per als vestits, armes, etc. Pel que fa a la cronologia del poblat, hem pogut constatar que l´assentament ibèric de Sant Sebastià començaria la seva activitat a mitjans del segle VI a.C. Els últims moments els trobaríem a finals del segle II a.C. segurament relacionat amb l'arribada dels romans a
Llafranc.
La Universitat de Girona porta a terme un estudi profund de les troballes arqueològiques que han de permetre conèixer com era el poblat de Sant Sebastià fa més de dos mil
anys.
Antoni Rojas Rabaneda
Arqueòleg
|
