Francisco Rosés, hereu del patrimoni Roger pel seu matrimoni amb Manuela Roger, incrementà notablement el seu patrimoni. A mitjan segle XIX el seu fill i hereu, Miquel Rosés i Roger, era el primer contribuent de la ciutat de Girona. Persona molt influent, participà en política a les files de partits moderats i conservadors. Formà part de l’Ajuntament de Girona els anys 1835-1839 i fou també diputat provincial en diferents ocasions. Era membre de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la Sociedad Económica de Amigos del País des de la seva fundació a Girona l’any 1835.

Miquel Rosés Roger va morir l’any 1863. Finalment tot el seu patrimoni, incloses les finques de Palafrugell i rodalia, passaren a la seva filla Narcisa, casada amb el notari gironí Josep Maria Casadevall. Un fill d’aquests, Fernando Casadevall i Rosés (Girona 1861-1939), va ser el darrer descendent de la família Roger que faria estades a Palafrugell. Entre altres càrrecs i distincions “Don Fernando” era comissari regi i president del Consell Provincial de Foment. El 1920 fou membre fundador, i primer president durant 12 anys, de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona.

Poc després de la mort de Fernando Casadevall començaria un llarg període d’abandó i de progressiva ruïna de l’emblemàtic casal de can Rosés, una de les cases senyorials més interessants que havien existit a Palafrugell.

Detall d’un rellotge de can Roger, una de les moltes peces interessants del mobiliari que havia existit en aquella casa (fotografia Enric Bruguera, AMP)

L’olivar de Sals, adquirit l’any 1720 per Lluc Roger, era una de les propietats més 
importants del patrimoni Roger

 (mapa de ca. 1860, Arxiu Històric de Girona).