La vida a Catalunya

La família Bassa Rocas va residir primer al barri de la Barceloneta i posteriorment al casal de Llofriu. Les memòries redactes per Irene recorden els moments dolços passats a Llofriu, la seva estada a l'escola, la felicitat per l'arribada dels fills, els records del folklore empordanès i diferents episodis històrics viscuts en la seva infantesa com la Tercera Guerra Carlina.

L'any 1907, la Irene i els seus fills, excepte Maria Gràcia Bassa i Florenci, varen marxar cap a Olot, on el seu fill Serafí podia saciar la seva vena artística al taller de Berga i Boix. Les coses, però, no varen anar prou bé i un any més tard es varen traslladar a Barcelona on varen tenir l'oportunitat de gaudir d'una intensa activitat social i cultural, que la va enriquir personalment i professionalment i la va ajudar a superar l'enyorança dels fills que havien marxat a Amèrica i els mals tràngols econòmics.

Tot i el seu allunyament físic de l'Empordà, la família en rebia periòdicament notícies a través de La Crònica i el Baix Empordà, als quals estaven subscrits. Irene Rocas vivia de les rendes que li donaven les seves terres de Llofriu, de les que li proporcionaven els negocis que havia establert el seu marit a l'Havana i, més tard, de les seves col·laboracions en diferents projectes culturals com l'elaboració de cèdules sobre la llengua per a mossèn Alcover.

 

El dietari que va escriure Irene respira en gairebé cada pàgina les seves conviccions religioses i el seu tarannà catalanista. Amb una escriptura planera, tal com pertoca a un dietari, va reconstruint la història de la seva vida, al costat de les pors, els secrets, les ambicions, i va descrivint els fets que l'envoltaven i que avui s'han consolidat com a episodis importants de la nostra història (la Setmana Tràgica, la Dictadura de Primo de Rivera, etc.).

La narració que fa dels esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona és d'una riquesa descriptiva extraordinària. Irene Rocas i alguns dels seus fills vivien al centre de Barcelona, al carrer de la Diputació, durant aquells dies. L'autora relata els fets amb una sinceritat absoluta.

Al llarg de vint pàgines parla de les manifestacions, de la vaga, dels incendis de les esglésies... És una narració viva, escrita per un testimoni de primera mà que va veure els avalots tot caminant pels carrers, tot vigilant per la finestra de casa seva; que va escoltar les noves que li confirmaven els veïns, els botiguers, els fills...

Algun dels fills d'Irene Rocas va captar aquesta imatge d'una barberia a primers de segle (AM/Col. família Bassa)
Fotografia realitzada l'any 1906 a Cruïlles. Amb el número 1 hi ha Gràcia Bassa; amb el número 2, la seva cosina Florinda Bassa; amb el número 3, Gracieta Janoher; amb el número 4, Pietat Viñolas (AMP/Col. família Bassa)
Una altra excursió va fer possible la realització d'aquesta fotografia del pont de Besalú abans de la reconstrucció (AMP/Col. família Bassa)
Florenci Bassa va fer aquesta fotografia de la seva casa natal a Llofriu després d'una gran nevada. La imatge va ser publicada al periòdic Ressorgiment el 1941 (Arxiu Històric de la Ciutat. Barcelona)

Ajuntament de Palafrugell

Calella, Llafranc, Llofriu, Tamariu

Carrer Cervantes, 16 · 17200 Palafrugell
972 613 100 ·  ajuntament@palafrugell.cat
P1712400I

Mapa d'ubicació de l'Ajuntament de Palafrugell

No heu trobat el que buscàveu?

Ajuntament de Palafrugell
Institut de Promociò Econòmica de Palafrugell
Museu del Suro de Palafrugell
Consorci per a la gestió dels edificis del Centre Fraternal i del Cercle Mercantil
Fundació Palafrugell Gent Gran
Unió Europea FEDER
Diputació de Girona
Segell Premi Administració Oberta 2018
Segell Premi Administració Oberta 2017
Segell Infoparticipa 2014
Llicència Creative Commons