La geografia de la correspondència

Text 1

Maçanet de Cabrenys. Els Roger de Palafrugell eren originaris de Maçanet de Cabrenys. Els Roger primer, i els Rosés després, administrarien béns i propietats de Maçanet i Darnius vinculats a un benefici eclesiàstic i a una causa pia. Les cartes dels parents i administradors de Maçanet arribaven regularment a can Rosés.

Text 2

Girona. Els Rosés van viure a Girona des de mitjan segle XVIII i pràcticament durant tot el XIX. Les cases conegudes com les Voltes d'en Rosés i una de contígua, ja en el carrer Mercaders, eren de la seva propietat. Aquí tenien el seu domicili i una farmàcia oberta per Francisco Rosés el 1776.

Principals vies de comunicació a principi del s. XIX, segons (Francesc Ferrer) L'economia del set-cents a les comarques gironines. Girona: COING, 1989.

Text 3

Barcelona. Eren constants els desplaçaments per estudis o feina a Barcelona. Alguns Rosés s'hi van quedar a viure. De Barcelona es rebien també cartes d'amics, de procuradors i administradors.

Text 4

Cervià. Josep Rosés va marxar de Cervià a mitjan segle XVIII. Setanta anys després el seu fill Francisco i el seu nét Miquel van adquirir-hi propietats i censos. A Cervià els Rosés hi tenien parents i administradors que els escrivien regularment.

Text 5

Palafrugell. El matrimoni entre Francisco Rosés i Manuela Roger, filla de Palafrugell, incorporà al patrimoni familiar cases i terres de Palafrugell i rodalia. De Girona estant els Rosés rebien cartes de parents i administradors palafrugellencs. Anaven sovint a Palafrugell. Tenien sempre habitacions parades a la seva casa, annexa a l'església, coneguda encara avui com can Rosés, en l'actualitat propietat del municipi.

Vista general de Maçanet de Cabrenys. Fotografia A.T.V., arxiu particular Pere Roura (Text 1)
Girona. Els Rosés van viure a Girona des de mitjan segle XVIII i pràcticament durant tot el XIX. (Text 2)
El Pla de la Boqueria a les Rambles de Barcelona en un quadre de 1873 d’A. Battistuzzi (Museu d’Art Modern) (Text 3)
Representació d’un carro de correu en un gravat vuitcentista
Dibuix de 1954 de Lluís Medir amb les façanes de l’església parroquial de Palafrugell i de can Rosés, Arxiu Municipal de Palafrugell (Text 5)
Carrer de l’Hospital de Cervià, fotografia V. Fargnoli, Diputació de Girona (AIEMB) (Text 4)

Ajuntament de Palafrugell

Calella, Llafranc, Llofriu, Tamariu

Carrer Cervantes, 16 · 17200 Palafrugell
972 613 100 ·  ajuntament@palafrugell.cat
P1712400I

Mapa d'ubicació de l'Ajuntament de Palafrugell

No heu trobat el que buscàveu?

Ajuntament de Palafrugell
Institut de Promociò Econòmica de Palafrugell
Museu del Suro de Palafrugell
Consorci per a la gestió dels edificis del Centre Fraternal i del Cercle Mercantil
Fundació Palafrugell Gent Gran
Unió Europea FEDER
Diputació de Girona
Segell Premi Administració Oberta 2018
Segell Premi Administració Oberta 2017
Segell Infoparticipa 2014
Llicència Creative Commons