L'any 1980 deixà el treball de la terra i es dedicà professionalment, durant 12 anys, a l'artesania en suro. L'any 1993 va realitzar la seva primera exposició de quadres i capses a l'antiga estació de Santa Cristina. Des de llavors ençà ha construït vaixells (alguns amb més de 1.500 hores de feina), motocicletes, trens i màquines d'escriure que es podran veure en aquesta mostra.

Entre la seva obra podem distingir una part més tradicional (que recull la manera del fer dels antics artesans surers), que es reflecteix en les caixes decorades o les maquetes de vaixells, on es demostra la seva capacitat de treball en filigrana; i una part més innovadora, que es caracteritza per la reproducció d'objectes diversos, com les motos, les màquines de tren o les màquines d'escriure, elements reproduïts a escala i amb tots els seus detalls, sens dubte una de les parts que més sobta de la mostra.

L'artesania en suro

A l'art d'esculpir o modelar sobre suro se l'anomena feloplàstia. Al menys des del segle XVI tenim constància de la realització de maquetes en suro de monuments de la Roma clàssica, per part d'arquitectes italians que els venien com una mena de souvenirs per a la gent culta. D'aquestes maquetes se'n conserven moltes als palaus reials del nord d'Europa.

Els gremis que regulaven l'accés a la professió de taper a la Catalunya de finals del segle XVIII preveien la realització d'una obra mestra per esdevenir taper qualificat. Molts exvots ubicats en ermites marineres eren també fets en suro. L'artesania surera s'introduí a les escoles, preferentment femenines, de finals del segle XIX i començaments del XX, i moltes d'aquelles manualitats han arribat als nostres dies.

El segle XX va ser un segle prolífic, més enllà dels records turístics que s'industrialitzaren a partir de la dècada de 1960. En Robert Remus, guixolenc, del qual es pot veure una obra important en l'exposició permanent del Museu del Suro, i que treballà abans i després de la guerra civil, creà escola i exposà en diverses mostres internacionals. El seguiren el seu fill, en Roger Conchillo, en Néstor Sanchiz... En "Batet" és un digne hereu de tota aquesta tradició i en l'actualitat és un dels artesans més rellevants en el treball del suro.