|
Irene Rocas va recopilar rondalles, cançons
i noms, i va escriure un dietari que ha esdevingunt una crònica
de primera mà de l'època. Gràcia Bassa va ser una reconeguda
poetessa, va publicar llibres de poesia, va col·laborar en els
periòdics més importants de l'Argentina i de Barcelona i va
guanyar premis en diferents jocs florals.
|

|
|
Exemple
de les postals de caire etnològic que
hi ha a la col·lecció de la família Bassa.
(AMP/Col·l. família Bassa)
|
Florenci Bassa va fundar una editorial i va
col·laborar en el periòdic Ressorgiment amb diferents pseudònims:
Bruguera quan publica imatges i F. De sant Marçal, I. Bosc i
Romaguera, Florenci i F.B. i R. quan publicava articles. Serafí
Bassa va ser un dibuixant excel·lent i un dels pioners en la
redescoberta del Montseny.
Aquestes breus pinzellades donen a conèixer
l'essència d'aquesta família, en la qual va ocupar un lloc
importantíssim la divulgació de la cultura catalana des
d'arreu del món. Els membres femenins d'aquesta família també
es varen destacar per la crida pública que van fer per al
reconeixement de la condició de la dona. Irene Rocas i Gràcia
Bassa exemplifiquen un feminisme primerenc, poc agosarat encara,
però amb una clara aposta per la reivindicació de la
necessitat de l'educació de la dona i la valoració del seu
paper en el món cultural i en el món educatiu.
Gràcia Bassa va defensar aquest feminisme de
viva veu a través de les conferències que va impartir en
diferents centres culturals argentins i també mitjançant les
seves col.laboracions escrites en diferents periòdics i
revistes. Per exemple, en el periòdic Ressorgiment escrivia una
columna periòdica que es titulava precisament Glosses
feministes, que signava amb el pseudònim Alidé.
|
|
|
Florenci
Bassa va realitzar aquest extens reportage gràfic sobre
l'obra
i l'enterrament de Gaudí l'any 1926, que va ser
publicar al periòdic
Ressorgiment. (Arxiu Històric de la Ciutat. Barcelona)
|
La Gracieta, tot i que recordava amb enyorança
la seva terra empordanesa que tenia «lluny dels ulls i aprop
del cor», es va integrar a la vida argentina i en va conèixer
a bastament la cultura i la literatura i, el que és més
important, la va difondre. Des de les pàgines de Ressorgiment
la Gracieta va establir un joc gens contradictori. D'una part es
va erigir en una entusiasta de la salvaguarda dels ideals
catalans a l'Argentina, i de l'altra, en una important difusora
de la cultura argentina autòctona.
|