|
Pàgina 6 de 9
-
Introducció
-
De Llofriu a Buenos Aires
-
La Família
-
La Vida a Catalunya
-
La Vida a l'Argentina
-
Intercanvi Epistolar
-
Catalanisme i Esperantisme
-
Feminisme i Cultura
-
Crèdits
Intercanvi Epistolar
|
La correspondència fins fa ben poc era
gairebé l'únic mitja d'interrelació entre una persona i el
seu entorn; a través de les cartes i les postals, la gent
parlava de negocis, explicava les últimes notícies i obria el
seus sentiments. Per a la família Bassa en particular, ha estat
important la revisió de la correspondència per descobrir
cartes rellevants del món cultural (mossèn Alcover amb Irene
Rocas, Pau Casals amb Florenci, Víctor Català amb Maria Gràcia
Bassa), polític (Francesc Macià amb Maria Gràcia Bassa), artístic
(Berga i Boix amb Serafí), on hi ha testimoniades expressions
reiteratives que delataven el caràcter catalanista de tota la
família.
Aquest intercanvi epistolar moltes vegades es feia mitjançant
postals la iconografia de les quals posa al descobert imatges
antigues de les comarques de Girona i de diferents indrets de
l'Argentina. A través d'aquesta anàlisi iconogràfica, podem
contrastar la fesomia tremendament rural del nostre territori a
principi d'aquest segle amb el traçat modern de les noves
ciutats argentines, que es caracteritzaven per les avingudes
llargues i amples i pels edificis ostentosos.
|
|

La correspondència a través de les postals
descobreix racons i activitats inèdits de les nostres contrades, com
aquest dia de mercat a Banyoles l'any 1908. (AMP/Col·l. família Bassa)
|
|

|

|
|
Thomas va editar
aquesta bella postal de Llafranc, que va ser enviada a Maria Bassa a
Barcelona l'any 1918. (AMP/Col·l. família Bassa)
|
Lluís Freixas va
enviar l'any 1908 aquesta estampa del llac de Banyoles al seu amic Serafí
Bassa a Barcelona. (AMP/Col·l. família Bassa)
|
|