|
Página 4 de 9
-
Introducció
-
De Llofriu a Buenos Aires
-
La Família
-
La Vida a Catalunya
-
La Vida a l'Argentina
-
Intercanvi Epistolar
-
Catalanisme i Esperantisme
-
Feminisme i Cultura
-
Crèdits
La vida a Catalunya
|
La família Bassa Rocas va residir primer al
barri de la Barceloneta i posteriorment al casal de Llofriu. Les
memòries redactes per Irene recorden els moments dolços
passats a Llofriu, la seva estada a l'escola, la felicitat per
l'arribada dels fills, els records del folklore empordanès i
diferents episodis històrics viscuts en la seva infantesa com
la Tercera Guerra Carlina.

Probablement, aquesta escena de producció de vi
va ser realitzada al casal de Llofriu. (AMP/Col·l. família
Bassa)
L'any 1907, la Irene i els seus fills,
excepte Maria Gràcia Bassa i Florenci, varen marxar cap a Olot,
on el seu fill Serafí podia saciar la seva vena artística al
taller de Berga i Boix. Les coses, però, no varen anar prou bé
i un any més tard es varen traslladar a Barcelona on varen
tenir l'oportunitat de gaudir d'una intensa activitat social i
cultural, que la va enriquir personalment i professionalment i
la va ajudar a superar l'enyorança dels fills que havien marxat
a Amèrica i els mals tràngols econòmics.
Tot i el seu allunyament físic de l'Empordà, la família en
rebia periòdicament notícies a través de La Crònica i el
Baix Empordà, als quals estaven subscrits.
Irene Rocas vivia de les rendes que li donaven les seves terres
de Llofriu, de les que li proporcionaven els negocis que havia
establert el seu marit a l'Havana i, més tard, de les seves col·laboracions
en diferents projectes culturals com l'elaboració de cèdules
sobre la llengua per a mossèn Alcover.

Una altra excursió va fer possible la realització
d'aquesta fotografia del pont de Besalú abans de
la reconstrucció. (AMP/Col·l. família Bassa)
|
|

Algun dels fills d'Irene Rocas va captar aquesta
imatge d'una barberia a primers de segle.
(AM/Col·l. família Bassa)

Fotografia realitzada l'any 1906 a Cruïlles. Amb el número 1 hi ha Gràcia
Bassa; amb el número 2, la seva cosina Florinda Bassa; amb el número
3, Gracieta Janoher; amb el número 4, Pietat Viñolas.
(AMP/Col·l. família Bassa)

Florenci Bassa va fer aquesta fotografia de la seva casa natal a Llofriu
després d'una gran nevada. La imatge va ser publicada al periòdic
Ressorgiment el 1941.
(Arxiu Històric de la Ciutat. Barcelona)
|
El dietari que va escriure Irene respira en gairebé cada pàgina
les seves conviccions religioses i el seu tarannà catalanista. Amb una
escriptura planera, tal com pertoca a un dietari, va reconstruint la història
de la seva vida, al costat de les pors, els secrets, les ambicions, i va
descrivint els fets que l'envoltaven i que avui s'han consolidat com a episodis
importants de la nostra història (la Setmana Tràgica, la Dictadura de Primo de
Rivera, etc.).
La narració que fa dels esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona és
d'una riquesa descriptiva extraordinària. Irene Rocas i alguns dels seus fills
vivien al centre de Barcelona, al carrer de la Diputació, durant aquells dies.
L'autora relata els fets amb una sinceritat absoluta.
Al llarg de vint pàgines parla de les manifestacions, de la
vaga, dels incendis de les esglésies... És una narració viva, escrita per un
testimoni de primera mà que va veure els avalots tot caminant pels carrers, tot
vigilant per la finestra de casa seva; que va escoltar les noves que li
confirmaven els veïns, els botiguers, els fills...
|