Inici
Els Bassa Rocas Imprimir Recomanar a un amic
  1. Introducció
  2. De Llofriu a Buenos Aires
  3. La Família
  4. La Vida a Catalunya
  5. La Vida a l'Argentina
  6. Intercanvi Epistolar
  7. Catalanisme i Esperantisme
  8. Feminisme i Cultura
  9. Crèdits
Feminisme i Cultura

Irene Rocas va recopilar rondalles, cançons i noms, i va escriure un dietari que ha esdevingunt una crònica de primera mà de l'època. Gràcia Bassa va ser una reconeguda poetessa, va publicar llibres de poesia, va col·laborar en els periòdics més importants de l'Argentina i de Barcelona i va guanyar premis en diferents jocs florals.

Exemple de les postals de caire etnològic que
hi ha a la col·lecció de la família Bassa.
(AMP/Col·l. família Bassa)

Florenci Bassa va fundar una editorial i va col·laborar en el periòdic Ressorgiment amb diferents pseudònims: Bruguera quan publica imatges i F. De sant Marçal, I. Bosc i Romaguera, Florenci i F.B. i R. quan publicava articles. Serafí Bassa va ser un dibuixant excel·lent i un dels pioners en la redescoberta del Montseny.

Aquestes breus pinzellades donen a conèixer l'essència d'aquesta família, en la qual va ocupar un lloc importantíssim la divulgació de la cultura catalana des d'arreu del món. Els membres femenins d'aquesta família també es varen destacar per la crida pública que van fer per al reconeixement de la condició de la dona. Irene Rocas i Gràcia Bassa exemplifiquen un feminisme primerenc, poc agosarat encara, però amb una clara aposta per la reivindicació de la necessitat de l'educació de la dona i la valoració del seu paper en el món cultural i en el món educatiu.

Gràcia Bassa va defensar aquest feminisme de viva veu a través de les conferències que va impartir en diferents centres culturals argentins i també mitjançant les seves col.laboracions escrites en diferents periòdics i revistes. Per exemple, en el periòdic Ressorgiment escrivia una columna periòdica que es titulava precisament Glosses feministes, que signava amb el pseudònim Alidé.

Florenci Bassa va realitzar aquest extens reportage gràfic sobre l'obra
i l'enterrament de Gaudí l'any 1926, que va ser publicar al periòdic
Ressorgiment. (Arxiu Històric de la Ciutat. Barcelona)

La Gracieta, tot i que recordava amb enyorança la seva terra empordanesa que tenia «lluny dels ulls i aprop del cor», es va integrar a la vida argentina i en va conèixer a bastament la cultura i la literatura i, el que és més important, la va difondre. Des de les pàgines de Ressorgiment la Gracieta va establir un joc gens contradictori. D'una part es va erigir en una entusiasta de la salvaguarda dels ideals catalans a l'Argentina, i de l'altra, en una important difusora de la cultura argentina autòctona.


Feminal es va publicar des de l'any 1907 fins a l'any 1917 com a suplement d'Il·lustració Catalana, sota la direcció de Carme Karr. Hi havia articles literaris, poesies i notes de societat. Hi escrivien: Dolors Monserdà de Macià, Víctor Català, Sara Llorens, Mercè Padrós, Gràcia Bassa, etc. El dia 29 de novembre de 1912 Gràcia Bassa va escriure «passa a ser una cosa antiquada, una cosa fòra de temps, aquesta negacio de la dona, aquesta considerable idea de la innecessitat de la seva il.lustració y educació y de la seva innecessitat de drets y de garenties en tot com a ésser humà.» (Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona)


Ressorgiment
va ser el periòdic de més llarga durada a l'Argentina i hi van publicar periòdicament, Gràcia i Florenci Bassa. Es va publicar a partir de l'any 1916 com a revista catalana de literatura, d'art, de ciències, de política i d'informació general de Catalunya. En les seves pàgines es veien signatures dels personatges més significatius de la cultura i la política catalanes. (AMP/Col·l. Bassa)

Gràcia Bassa creia que la cultura i la llengua catalana estaven en un estat de desprotecció igual que ho estava la cultura autòctona argentina. Gràcia Bassa, en el seu intent per difondre la cultura argentina, va fer un recull d'etnografia índia que dissortadament ha restat inèdit i del qual queda una bona col·lecció de postals antropològiques.També va fer un recull de poetesses argentines com Doelia Miguez, Alfonsina Storni, Joana de Ibarbourou, etc.


Menú principal
Inici
Arxiu de notícies
Nou web municipal
Accés al nou web municipal

Avís legal | crèdits del web | accés | contacta'ns | accessibilitat | mapa del web
© Aj. de Palafrugell, 1998-2008 - Cervantes, 16 - CP 17200 - Tel. 972 61 31 00

     Disminueix el tamany del text Augmenta el tamany del text

Descarregar Adobe Reader Dissenyat i construït per :: Xarxa InternetFERCA Network :: Allotjament WebWeb realitzada amb Mambo :: Compatible amb Explorer i Firefox