|
Pàgina 5 de 9
-
Introducció
-
De Llofriu a Buenos Aires
-
La Família
-
La Vida a Catalunya
-
La Vida a l'Argentina
-
Intercanvi Epistolar
-
Catalanisme i Esperantisme
-
Feminisme i Cultura
-
Crèdits
La Vida a l'Argentina
El sogre de Gràcia Bassa, Joan Llorens i
Horta, i el seu germà Pere varen emigrar a Amèrica i varen
comprar terres a la província de Buenos Aires i a la Pampa, on
es dedicaren al comerç de llanes i pells. Varen viure a
l'anomenada La esquina de los catalanes, a dues o tres
llegues al sud de Lobos, a prop de l'actual estació ferroviària
d'Arèvalo.
|
|
|
|
Gràcia Bassa
parlava de Trenque Lauquen com a «eixa necropoli» ja
que aquesta població de frontera, al mig del desert,
poca vida intel·lectual podia oferir a la jove i
entusiasta Gràcia Bassa. (AMP/Col·l. família Bassa)
|
Calendari
publicitari dels Ramos Generales, fundada per la
família Llorens l'any 1885 a Trenque Lauquen, set anys
després de la fundació de la ciutat. (AMP/Col·l.
família Bassa) |
Joan Llorens i Horta va fundar l'any 1885 una casa de comerç
de Ramos Generales a Trenque Lauquen, província de Buenos Aires, nou anys després
de la fundació de la ciutat. L'any 1875 s'havia creat una nova línia
fronterera amb els indígenes i un any més tard el coronel Villegas va crear
una ciutat en aquest lloc seguint el desig exprés del govern de poblar el
desert. La ciutat es va fundar a la riba d'un llac del mateix
nom, que en la
llengua ranquel dels índigenes de la zona significa Llacuna Gran. |
|
Postal que va ser enviada l'any 1919, s'hi veu un Ford de la família
Llorens davant del Banc de la Nació. El vehicle tenia un dipòsit extra
per tal de cobrir llargues distàncies en territoris gairebé deserts.
(AMP/Col·l. família Bassa)
Aquesta imatge de la colònia catalana l'any 1910 es va prendre per tal
d'enviar-la a Irene Rocas, atès que hi apareixen alguns dels seus néts:
la Maria i en Joan Llorens Bassa. (AMP/Col·l. família Bassa)
|
El territori de seguida es va poblar de militars i de colons,
majoritàriament italians, francesos i espanyols, i catalans que veien un gran
futur en aquestes terres verges. Les barraques de fang varen ser substituïdes
per construccions de rajol, i Trenque Lauquen va créixer a la manera d'una
petita ciutat amb avingudes amples, places i passeigs arbrats.
La botiga de Ramos Generales era importantíssima per al
desenvolupament d'aquesta ciutat, atès que venien de tot per a la subsistència
de la població: comestibles, maquinària, vestits, ferreteria, materials de
construcció i tot el que es pugui imaginar que feia falta a un ciutat que
naixia., a més d'arreplegar els productes de la zona, com llana, pells,
bestiar, cereals, petits animals, plomes... La casa Llorens estava situada a la
cantonada de la plaça San Martín i Urugai, i tenia cinquanta metres de façana
a cada carrer. Els treballadors dormien i menjaven a la mateixa casa on es
treballava cada dia des de primeres hores del dia fins a la nit.
|
|
|
|
Les importants pastures que envoltaven Trenque
Lauquen van propiciar una creixent activitat ramadera portada a terme
pels colons, la majoria dels quals eren italians, espanyols i
catalans. (AMP/Col·l. família Bassa)
|
Desconeixem a qui es donava la benvinguda en aquell
moment, però la imatge serveix per il·lustrar que el ferrocarril va
ser una infraestructura vital per al creixement de la nova ciutat i
per a l'augment de l'activitat econòmica. (AMP/Col·l. família
Bassa)
|
L'any 1887 ja hi havia a Trenque Lauquen setanta-vuit firmes entre comerços
i indústries, és a dir onze anys després de la seva fundació. L'any 1892
varen fundar a Victòria, província de la Pampa, una casa similar i una altra a
Santa Isabel, a cent cinquanta quilòmetres de l'anterior.
|
