En aquest nou pla de protecció s'han incrementat, per una banda, el nombre d'edificis protegits, destacant les barraques per guardar bots de Calella, la casa de Rafael Masó a la platja de Llafranc, les fortificacions de la Guerra Civil al paratge de Farena, les cases de Josep Pratmarsó i l'única entrada que queda de l'antiga muralla.

Pel que fa als jaciments, van quedar inclosos en el pla el Dolmen de Can Mina dels Torrents, el poblat ibèric de Sant Sebastià, i els jaciments de l'església de Palafrugell, Llafranc i Llofriu. Una novetat pel que fa a elements protegits va ser la inclusió de les plaques de ceràmica d'alguns carrers, les rajoles de mitgeria, les fonts del litoral i les fites de terme.

En el nou pla, la relació patrimonial es divideix en quatre àrees geogràfiques: la Vila, els nuclis costaners, els nuclis rurals, i elements dispersos. Els béns queden alhora subdividits en les categories de: edificis, jaciments arqueològics, elements, arbres monumentals i jardins. En referència a aquestes dues darreres categories es van incorporar al pla els Jardins de Cap Roig i 9 arbres monumentals: l'alzina de Can Salgues, el Pi Gros del mas d'en Mascort, l'arbre gros de Santa Margarida, l'alzina del Mas Xinxer, els tres pins de la Torre de Calella, l'alzina de Cal Català, la noguera de Can Caixa, el pi gros dels Torrents, i el tamariu del Camí dels Plans.

Els edificis protegits poden tenir 4 nivells de protecció, el més restrictiu dels quals és el que obliga a mantenir l'immoble. Per això, l'aprovació del pla va venir acompanyada d'algunes al·legacions, presentades sobretot per veïns de Calella (lloc on s'hi van incorporar més edificis) però també de cases del centre, ja que se sap que hi ha trams de muralla que es van aprofitar per construir-hi cases adossades i ara es troben dins les cases o establiments particulars.