1. Escut
2. Bandera
3. Emblema

Descripció
Escut caironat: de gules, un castell obert d'argent, acostat de dues garbes lligades d'or. Per timbre, una corona de baró, i acoblat en pal darrere l'escut un bordó de prior d'or.

Aprovació

• Ple de l'Ajuntament de Palafrugell de 28 d'abril de 2004
• Resolució GAP/2072/2004, de 6 de juliol, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Palafrugell (DOG núm. 4182-26.7.2004)

Antecedents
La primera referència escrita a l'escut heràldic de Palafrugell es troba en el contracte entre la Universitat de Palafrugell i el pintor Lluís Borrassà per pintar un retaule a l'església parroquial de Sant Martí, signat a Barcelona l'11 de desembre de 1413; l'escut és per tant un dels més antics de Catalunya. Les càrregues heràldiques descrites eren un palau i dues garbes, i els esmalts eren palau de plata, garbes d'or i camper vermell. El castell és propi d'una població amb fortificacions, i les garbes fan referència als recursos agrícoles. Les representacions de l'escut més antigues que s'han localitzat són en les cobertes de dos llibres de clavariat (de 1533 i 1564) del fons de l'Ajuntament de Palafrugell de l'Arxiu Municipal de Palafrugell. Durant els segles XIX i XX consta la utilització de l'escut amb esmalts diferents.

La proposta de timbre realitzada per l'assessor d'heràldica Armand de Fluvià, la qual ha comptat amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, es deu a la jurisdicció que històricament ha tingut la vila: Palafrugell ha format part d'una baronia eclesiàstica, depenent del Priorat de Santa Anna de Barcelona.