Per primera vegada s´han localitzat estructures del segle VI a.C. També s’ha ampliat l'extensió de jaciment localitzant-hi diversos habitatges corresponents a la llarga activitat del poblat entre els segles VI-I a.C. Cal destacar la qualitat dels materials recuperats, en especial d’una làmina d’os on està representada amb línies incises el rostre d´un ser mitològic, una ofrena formada per nou petits vasos de ceràmica autòctona, pedres per moldre gra o peces de teler.

L’Ajuntament de Palafrugell i l’Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona han portat a terme nou campanyes consecutives d’excavacions arqueològiques. Aquestes intervencions són fruit d’un conveni entre ambdues institucions i han tingut el recolzament del Museu del Suro de Palafrugell. Aquest assentament és el més estudiat del conjunt de poblats ibèrics costaners coneguts al Baix Empordà.

L’assentament ibèric

El poblat de Sant Sebastià de la Guarda és un assentament íber instal·lat al cim de la muntanya del mateix nom a finals del segle VI a.C. Durant més de cinc segles d´activitat va rebre la influència de diverses cultures del mediterrani com púnics, cartaginesos, grecs i romans.

Al llarg del segles anirien desenvolupant unes xarxes d’organització cada cop més complexes. Amb l´arribada dels romans a Llafranc, l´assentament iniciarà el seu període final vers el segle I a.C. Les seves funcions eren la de control territorial i explotació dels recursos naturals. Per la seva situació costanera va ser un assentament amb gran activitat que es testimonia amb la riquesa dels materials arqueològics recuperats.

Amb les campanyes realitzades s´ha documentat una bona part de la seva trama urbanística, un important conjunt de sitges i s´ha recuperat una gran quantitat de materials que ens informen de la vida quotidiana dels habitants d´aquest assentament.