La Carta de Palafrugell, ratificada pels assistents, defineix els objectius d’aquesta associació internacional, en la qual participaran ajuntaments i ens supramunicipals d’Espanya, Portugal, França i Itàlia. L’àmbit de la xarxa serà el dels països de la Unió Europea, però també estarà obert a la col·laboració especial de països tercers afins, com els de la zona del Magreb. Les entitats del sector surer hi podran participar amb dret a veu i de proposta.

La trobada ha estat una iniciativa dels municipis gironins de Palafrugell, Mont-ras i Cassà de la Selva i del gadità de Los Barrios, de la Diputació de Girona i dels Consells Comarcals del Baix Empordà i de La Selva, amb l’objectiu de crear una plataforma de coneixement, promoció i desenvolupament de la cultura del suro, integrada per representants de les comunitats tradicionalment vinculades a la producció, transformació i comercialització del suro.

Aquesta xarxa europea de territoris surers tindrà la seva seu, a l’espera del que decideixi l’assemblea constituent, a Palafrugell. La proposta sorgida de les reunions de treball és que la seu sigui fixa, però no inamovible, per la qual cosa, si ho decideix una majoria qualificada de l’assemblea, es podria proposar un canvi de seu després de tres mandats consecutius de tres anys cadascú. L’assemblea però, tindrà mobilitat per tots els àmbits territorials dels paísos de la xarxa.

La xarxa estarà formada per administracions locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres organismes derivats directament de les adminstracions locals de cada país membre) tan dels membres fundadors com dels que s’adhereixin posteriorment. Les institucions no territorials podran formar-hi part com a membres adherents o extraordinaris. El mandat presidencial serà de tres anys i l’associació s’estructura amb una assemblea general, una comissió executiva que estarà integrada pel president, un vicepresident per cada Estat membre, un secretariat tècnic, un interventor-tresorer tècnic i un gerent.

Fins a la constitució oficial de la xarxa, es crea una assemblea provisional formada pels municipis espanyols de Palafrugell, Mont-ras, Cassà de la Selva i Los Barrios; els portuguesos de Seixal, Coruche i Vendas Novas; el francès de Vivés i l’italià de Calangiamus. L’assemblea provisonal resta oberta a la incoropració d’altres municipis que ho sol·licitin i a la presència d’organismes dels àmbits forestals, de la producció surera i dels sistemes de qualitat.

El conseller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, Jordi Valls, va assistir a la inauguració de la trobada i va qualificar de molt positiva aquesta iniciativa, que farà possible que territoris amb interessos comuns en el món del suro es constituexin en un grup que treballi a nivell global, per a la promoció de la competitivat i de la innovació, amb un bon tractament del territori i amb la millora del producte surer.

L’alcalde de Palafrugell, Lluís Medir, va destacar que amb aquesta xarxa es facilitaran els intercanvis de tots tipus entre el territoris surers (forestal, industrial, comercial, d’investigació i cultural) i s’actuarà conjuntament davant les institucions nacionals i de la Unió Europea, amb l’oferiment d’incloure al moviment els països del nord d’Àfrica.

Al llarg de les dues jornades de treball es van presentar diverses ponències, experiències i iniciatives relacionades amb la gestió surera.

CARTA DE PALAFRUGELL

El sector surer en l’actualitat es veu sotmès a canvis profunds provocats, entre d’altres, per la mateixa cojuntura econòmica, per la competència de nous sistemes de tapament i altres productes alternatius, per la necessitat cada vegada més gran de fer una gestió sostenible dels boscos mediterranis...

La necessitat d’afrontar amb garanties d’èxit els nous reptes surers requereix la mobilització de tots els recursos i agents implicats. És per això que les administracions representants de les comunitats tradicionalment vinculades a la producció, transformació i comercialització del suro, amb aquesta reunió a Palafrugell, volen constituir l’Associació de Col·lectivitats Sureres Europees com una plataforma per treballar de manera consensuada en el coneixement, promoció i desenvolupament de la cultura del suro.

Es parteix del convenciment que ha d’ésser fàcil, per les poblacions sureres de països diversos, poder treballar conjuntament. D’una banda, geogràficament, es circumscriuen en una àrea relativament reduïda (els països de la Unió Europea de la Mediterrània occidental, Portugal i els països del Magreb). D’altra banda el món del suro és, tradicionalment, una finestra oberta a l’exterior, un món clarament internacionalitzat tal com es pot observar si resseguim els mercats de matèria primera, l’exportació de productes transformats, les estratègies empresarials compartides entre diversos països a l’hora, el moviment internacional de persones, de capitals, de tecnologies i, en definitiva... d’idees.

Els objectius inicials que persegueix l’Associació de Col.lectivitats Sureres són els següents:

• Garantir la sostenibilitat d’allò que ha estat font de riquesa de les nostres poblacions durant més de dos segles, assegurant que l’activitat surera continuï generant un pòsit susceptible d’esdevenir un important recurs de desenvolupament local.
• Establir estratègies conjuntes de treball en l’àmbit de la promoció econòmica, el foment de l’ocupació, l’obertura recíproca dels mercats internacionals, el foment de la competitivitat i els sistemes de producció locals i la cooperació al desenvolupament.
• Impulsar dinàmiques de treball conjuntes en la defensa dels interessos dels territoris a través de l’organització i desenvolupament del diàleg, la concertació, l’estudi i les accions comuns dels municipis i regions sureres.
• Implicar les institucions i les administracions públiques perquè impulsin i facilitin les adaptacions necessàries per incrementar la competitivitat del sector surer en tots els seus aprofitaments de manera que permetin mantenir i elevar el nivell de benestar econòmic i social de les comunitats membres.
• Fomentar les activitats d’intercanvi científic, tecnològic, econòmic, cultural i social entre els territoris socis
• Projectar noves accions en els àmbits de la formació professional, mercat laboral, industrial, urbanístico-territorial, cultural i mediambiental.