El poblat íber de Sant Sebastià de la Guarda va ser descobert pels volts de 1960 per Joan Badia. S’iniciaren les excavacions arqueològiques entre els anys 1984 i 1987. Després es feren diverses excavacions d’urgència en funció de les obres d’arranjament de l’hostatgeria. Des de l’any 1998, a través d’un conveni amb la Universitat de Girona, es ve excavant cada any de manera ininterrompuda.

El poblat de Sant Sebastià es fundà durant el segle VI aC. La seva ubicació respon a les necessitats defensives i a la vegada a la proximitat del mar per a la seva alimentació i prop de la plana on conreaven cereals. El mar també els servia de comunicació amb altres indrets. Aquest poblat va perdurar fins al segle II o a principis del segle I aC, quan amb la romanització s’ocupa, entre d’altres, la zona de Llafranc. La pacificació va suposar la ocupació de llocs que eren impensables en temps hostils, ja que la platja era un lloc molt vulnerable. De fet, quan s’acaba la pau romana i torna a venir el perill des del mar, molts anys més tard, la població es desplaça a l’interior.

L’estructura del poblat estava formada per un entramat de carrers irregular. El que es veu de les excavacions es el traçat d’un carrer amb cases a dues bandes. Les cases excavades estaven constituïdes per dos espais amb diverses funcions: lloc de repòs, magatzem, transformació d’aliments, foc central... Un altre element important que s’ha excavat són les sitges. N’han excavat des del segle IV aC fins el segle II aC. Sobre les més antigues s’hi construïren cases a sobre després de la seva utilització.