Josep Torres Jonama 

Josep Torres i Jonama va néixer a Palafrugell el 26 de desembre de 1857. Amb només vint anys, empès per un esperit aventurer i descontent per la seva situació personal, va decidir marxar a les Amèriques. Es va establir a Nova York, i va iniciar amb èxit una sèrie de negocis relacionats amb el món del suro. De fet, Josep Torres va ser un dels creadors del tap corona. A mitjans dels anys vint, afectat per problemes de bronquitis, va deixar Nova York i es va instal·lar a la Costa Blava, a Niça. Amb el temps, es va anar desvinculant dels negocis del suro, però no va renunciar a altres tipus d’inversió com ara la borsa.

Des que Josep Torres va fer fortuna a Nova York, sempre va pensar com ajudar i contribuir a la millora del seu poble, Palafrugell. Va fer importants aportacions per modernitzar l'asil i l'hospital municipal, i també va contribuir a la millora d'alguns carrers del poble. Arran d’aquests ajuts, l'Ajuntament va decidir canviar el nom del carrer del Sol pel de carrer de Torres Jonama. L'any 1918, Torres va fer arribar part del seu testament a l’alcalde de Palafrugell, en el qual disposava deixar al poble gairebé una tercera part de la seva fortuna. L'Ajuntament va convocar una sessió extraordinària i va decidir anomenar-lo fill predilecte de la vila.

No va ser fins l'any 1925, al cap de vint anys de la seva primera proposta, que Josep Torres va poder convertir en una realitat el seu desig de construir una nova escola per a la població. Va morir a Niça el 15 de desembre de 1946, a l'edat de vuitanta-vuit anys, i el 22 d'abril de 1947 les seves despulles van ser traslladades a Palafrugell, tal com ell havia disposat.

Josep Torres Jonama va ser anomenat fill predilecte de Palafrugell el 21 de novembre de 1918.

Per a més informació, podeu consultar el web de l'Escola Torres Jonama  de Palafrugell.

Josep Pla Casadevall 

Josep Pla i Casadevall va néixer a Palafrugell el dia 8 de març de 1897. A l'escola primària ja destacava per la seva passió per la lectura, per tenir una memòria prodigiosa i pel seu caràcter inconformista. Mentre feia el batxillerat a Girona va començar a assajar-hi les seves primeres narracions i a col·laborar en diverses revistes locals. L'any 1913 va iniciar els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, i a poc a poc es va introduir en els ambients culturals de la Barcelona de l'època relacionant-se amb intel·lectuals com Joaquim Borralleres, Joan Estelrich, Alexandre Plana, Josep M. de Sagarra, Enric Jardí…, que tindrien una importància decisiva en els inicis de la seva carrera literària i periodística.

Durant els últims anys de la carrera de Dret, Pla va començar a publicar seriosament diversos escrits de prosa poètica, que ja presentaven una síntesi dels temes de la seva obra: descripció apassionada de la realitat més pròxima, subjectivisme poètic, rebuig aparent de la imaginació, ironia subtil, manipulació i fabulació a partir de fets i de personatges reals. Pla va ser el primer escriptor modern de llibres de viatges en català. A més, també va ser un destacat corresponsal de premsa. Durant gairebé vint anys (1920-1938), la seva trajectòria personal va anar íntimament lligada al viatge, al moviment, i els seus primers llibres varen ser sobretot reculls de cròniques viatgeres. La seva llarga estada a les principals capitals europees va fer que s'interessés també per la política. Pla sempre va estar atent a l'evolució política i intel·lectual de Catalunya.

Finalitzada la Guerra Civil, i aclaparat pels esdeveniments polítics passats i per la guerra europea, Pla va viure durant uns anys, en una mena d'exili interior, en diversos indrets de la Costa Brava: Fornells, L'Escala, Cadaqués. Varen ser anys de reflexió, de recerca d'un sentit a l'existència, de misantropia, de trobar en el paisatge l'únic consol. Pla es va convertir deliberadament en un home arrelat, voluntàriament aïllat. Varen ser anys difícils, de col·laboració amb el nou règim i també d'autocrítica. L'escriptor es va establir definitivament al mas Pla de Llofriu l’any 1948. Durant els anys cinquanta i al principi dels seixanta, la revista Destino li va encarregar diversos reportatges que li varen permetre tornar a recuperar el viatge com a pretext literari: França, Israel, Cuba, Nova York, Orient Mitjà, Amèrica del Sud, Rússia… Ja no hi va viatjar com a corresponsal, ho va fer només com a periodista observador que no perdia la curiositat per l'evolució política i social del món contemporani.

Lentament, va començar a donar valor moral i dimensió col·lectiva al seu procés individual de recuperació de la memòria. El paisatge, la cuina, els oficis, els grans catalans del segle, tots els temes es posaven al servei d'una literatura memorialística amb l'ambició de recuperar de l'oblit tota una Catalunya que estava en vies de desaparició. Pla va signar, el 1966, un contracte en exclusiva amb l'editorial Destino, per poder editar una nova versió de la seva obra completa. El primer volum va ser un llibre inèdit: El quadern gris, veritable síntesi de tota l'obra planiana. L'èxit de públic i de crítica van acompanyar immediatament la publicació de tots els volums de la nova obra completa, la que l'escriptor va considerar com la seva obra definitiva.

L'any 1973 es va crear la fundació que porta el seu nom. El President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, li va imposar l’any 1980 la Medalla d'Or de la Generalitat. Josep Pla va morir el dia 23 d'abril de 1981, als vuitanta quatre anys. Va deixar publicats 38 volums de l'Obra Completa i d'altres inèdits que apareixerien després de la seva mort.

Josep Pla Casadevall va ser anomenat fill predilecte de Palafrugell el 20 de gener de 1967.

Per a més informació, podeu consultar el web de la Fundació Josep Pla .

Modest Cuixart Tàpies 

Modest Cuixart i Tàpies va néixer l'any 1925 a Barcelona. Als setze anys ja va començar a realitzar les seves primeres pintures i dibuixos. Va iniciar els estudis de Medicina, que abandonaria dos anys més tard per dedicar-se íntegrament a la pintura. L'any 1948 va fundar la revista Dau al Set, amb Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats. Aquest mític grup va sacsejar l'àrid panorama artístic de la postguerra espanyola des d'una posició protestatària i avantguardista. Li va ser concedida un beca per anar a París, i des d’aquesta ciutat, va viatjar per diversos països europeus, i es va traslladar a Lió.

Va presentar a Barcelona, l'any 1957, les seves "construccions heteroplàstiques" que incorporaven a la tela tubs, cables i altres materials. És en aquest període quan s'obre una etapa de gran activitat expositiva nacional i internacional. Va assolir el màxim reconeixement internacional l'any 1959, en obtenir el Primer Premi Internacional de Pintura de la V Biennal de Sao Paulo -hi van quedar com a finalistes Francis Bacon i Alberto Burri- i el Premi de Pintura Abstracta de Lausana. Al principi dels anys seixanta va ser seleccionat per a exposicions d'art vanguardista al Guggenheim Museum de Nova York, i a la Tate Gallery de Londres, per a l'exposició "L'objet" al Museu d'Arts Decoratives de París, i també al MOMA de Washington i a galeries d'Europa, els Estats Units, Japó i Pròxim Orient.

L'any 1963 va provocar un gran impacte amb els tràgics "Nens sense nom" (sinistres composicions amb nines destrossades encolades amb tela) exposats a la galeria René Metras, peces que s'acompanyaven amb d'altres plenament tridimensionals basades en la manipulació d'objectes. Es tractava de la seva peculiar visió del new dadà, del pop art i del noveau realisme. Es va establir a Palafrugell l'any 1971, i va iniciar una etapa de creativitat efusiva caracteritzada per una figuració que fluctuava entre el lirisme, el barroquisme i cert caire sinistre i que es va estendre fins a finals dels 80. L'any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Clau d'Or de la Ciutat de Barcelona. Un any més tard, va rebre del rei Joan Carles I la "Encomienda de la Orden de Isabel la Católica".

Li va ser concedida la "Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes" del Ministeri de Cultura l'any 1999, i un any més tard li va ser lliurada pel Rei Joan Carles I la "Medalla al Mérito en las Bellas Artes". El 2002 es va inaugurar la Plaça Modest Cuixart de Palafrugell i també es va inaugurar el Taller Cuixart BCN, seu i museu de la Fundació Cuixart a Barcelona. Modest Cuixart va morir a Palafrugell, la matinada del 31 d'octubre del 2007, a l'edat de vuitanta-un anys. Les seves cendres reposen al cementiri de Palafrugell.

Modest Cuixart Tàpies va ser anomenat fill adoptiu de Palafrugell el 4 de març de 2006.

Per a més informació podeu consultar el web de la Fundació Cuixart .