Es tracta d’edicions de col·leccionista, difícils de reunir, amb tirades molt curtes. Per exemple, del primer Quixot d’Octavi Viader se’n van editar tant sols 50 exemplars. A més, s’exposa una mostra de calendaris fets amb paper de suro des de l’any 1934, propietat del Museu.

Els llibres que es poden veure són:

Miguel de Cervantes: El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Impremta d’Octavi Viader. Sant Feliu de Guíxols, 1905. Una fita de la història de la bibliofília de la Catalunya de principis del segle XX. Es dissenyen tipus d’inicials expressament per aquesta edició. Propietat del Museu.

Miguel de Cervantes: El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Impremta d’Octavi Viader. Sant Feliu de Guíxols, 1955. Una peça visualment espectacular. Dipòsit de Joan Bertran Dachs.

Miguel de Cervantes: El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Edició a cura de José Balaguer i José Pi. Barcelona, 1982. Propietat del Museu.

Fray Luís de León: El Cantar de los Cantares del Rey Salomón. Impremta d’Octavi Viader. Sant Feliu de Guíxols, 1946. Destaquen unes il·lustracions espectacularment colorejades. Dipòsit de Joan Bertran Dachs.

Federico García Lorca: El Romancero Gitano.Edició a cura de José Balaguer i José Pi. Barcelona, 1980. Propietat del Museu.

Santiago Rusiñol: L’Auca del Senyor Esteve.Edicions Curiosa. Barcelona, 1984. Propietat del Museu.

Joaquim Vicens Gironella: Exaltació del suro i dels tapers.Edicions El Trabucaïre. Perpinyà, 1990. Planteja la curiositat que les il·lustracions són gravats xil·logràfics fets a partir de planxes de suro. Propietat del Museu.

Josep Pla: Peix Fregit. Museu del Suro. Palafrugell, 1993. Propietat del Museu.

L’Estatut de Catalunya. Edició a cura de José Balaguer i José Pi. Barcelona, 1979. Dipòsit de Joan Bertran Dachs.

Constitució del Principat d’Andorra. Edició a Cura de Vicens Lucas i Octavi Canut. Barcelona, 1994. Propietat del Museu.

Calendaris de suro

Es pot afirmar amb certesa que a l’any 1919 ja s’editaven els calendaris. La Impremta Palé ja els comercialitzava arreu del món a partir de 1927, tal com demostra una carta conservada al museu, i probablement ja en fabricava abans. El primer calendari de la mostra és de l’any 1934 i encara no té il·lustracions.

Des de 1946, cada any s’imprimeix un nou calendari sobre paper de suro amb il·lustracions originals d’autors i temàtica diversa, iniciant-se una manera de fer que ha tingut continuïtat durant més de cinquanta anys. Des de 1946 i fins l’any 1973 l’empresa Armstrong en fou la promotora, pagava la realització dels dibuixos i comercialitzava els calendaris impresos a la impremta Palé. Des de 1974 fins a 1985 s’encarrega de l’edició el palamosí Rafael Maria i Matinell.

A partir del calendari de 1986 fins a l’actualitat serà la Impremta Palé, que sempre havia fet la impressió, qui s’encarrega totalment de l’edició, mantenint i promovent la intervenció de dibuixants perquè cada any sortissin calendaris amb dibuixos originals.

Tants d’anys de tradició han donat peu a una gran variació temàtica. A títol d’exemple, s’han publicat dibuixos referents a oficis tradicionals, procés de fabricació del vi, fauna i flora diversa, art prehistòric, castells, monuments del món, temes mariners, heràldica, danses regionals, estampes gitanes, tauromàquia, balls andalusos, emperadors romans, etc. Entre altes pintors i dibuixants que hi ha treballat destaquen: Martín Viña, P. Clapera, E. Ferrer, J. Ros, J. Almonte, John Fulton, M. Muñoz Carrillo, E. Sánchez, Saguer, Sarquella, Maria Ribot, R. Candelaria i Ll. Bruguera.