El Museu del Suro de Palafrugell presenta, del 12 de novembre al 22 de gener, l’exposició Palafrugell restaura: la senyera de l’Ateneu Palafrugellenc (1918), on es mostra aquesta senyera una vegada restaurada i es documenta el procés seguit per al seu estudi i la seva recuperació. Aquesta iniciativa forma part d’un programa endegat pel Museu del Suro per a la restauració de peces rellevants del patrimoni local. L’exposició al públic ha estat possible gràcies a la cesió d’aquesta ensenya que va fer el Futbol Club Palafrugell a l’Ajuntament l’any 2001. La restauració ha estat realitzada per Carme Masdeu i Luz Morata.
La senyera fou creada l’any 1918 per iniciativa de la junta directiva de l’Ateneu que presida Joan Linares i sota la direcció artística de Joan Baptista Coromina. Es va crear una comissió probandera encapçalada per Tomàs Girbal que va aconseguir recaptar 1.092 pessetes. El 20 de juliol de 1918 es va presentar públicament, amb motiu de la Festa Major del municipi.
La bandera, confeccionada en setí, fa 178 x 293 cms. amb franges de 19 a 20 cms i un serrell de 5,50 cms. A la cara principal, el centre de la peça està decorat amb l’aplicació d’un medalló on apareix la figura del Discòbol i el nom Ateneu Palafrugellenc, rematat per unes branques de llorer i flors. La part esquerra de la peça mostra una exuberant decoració, amb branques, fulles i flors que s’entrellacen, realitzades amb l’aplicació de diversos trossos de roba de setí, cotó, seda i franel·la de llana. La cara posterior de la bandera no presenta cap decoració.
La senyera es trobava en un estat de conservació deficient a causa de les nombroses degradacions que ha patit pel pas del temps, procedint-se a un delicat procés de neteja individual per a cada component i de consolidació dels suports, aconseguint que l’obra recuperés consistència i la seva estètica inicial. El muntatge final es va realitzar com en origen, amb cosits manuals de fils de seda i de poliester.

L’Ateneu Palafrugellenc va ser fundat el desembre de l’any 1910 per un grup de benefactors locals, entre els que es trobava Josep Barceló i Matas, mestre i director de l’escola Unitària número 2 de Palafrugell des de 1907 fins al 1917, tenint la seva primera seu a la Plaça Nova. L’entitat va constituir diverses seccions, l’excursionista, l’esperantista, una secció d’art i una esportiva que va consolidar l’equip de futbol local.